De reportera de televisió a viure amb afàsia
Després d'un aneurisma cerebral i un ictus, la periodista nominada als Emmy va reconstruir la seva vida.
La història de Michelle Clemens
Michelle Clemens era una reportera de televisió de 25 anys, nominada als premis Emmy, a qui li encantava córrer, viatjar i fer magdalenes. Durant la seva estada a Green Bay, Wisconsin, als Estats Units, el seu món es va capgirar el maig de 2017 quan va patir un aneurisma cerebral trencat que li va causar un ictus, canviant-ho tot en un instant.
Després de sotmetre's a tres cirurgies cerebrals i passar setmanes a la unitat de cures intensives, la Michelle es va despertar amb afàsia, apràxia de la parla i paràlisi al costat dret. Com a periodista, la carrera de la qual es va centrar en la comunicació, perdre la capacitat de parlar amb facilitat va ser una de les parts més difícils de la seva recuperació. Les converses quotidianes es van tornar difícils i va haver de tornar a aprendre habilitats que abans donava per fetes.
La recuperació de la Michelle ha estat un viatge de perseverança, fe i determinació. A través d'anys de logopèdia, rehabilitació, exercici i innombrables hores de pràctica, continua progressant. Tot i que l'afàsia continua formant part de la seva vida, es nega a deixar que defineixi qui és. En canvi, celebra cada fita i continua avançant pas a pas.
Un nou capítol com a autor
Avui, la Michelle és una oradora motivacional, una autora...“DETERMINAT”", entrenadora personal i instructora d'exercici, productora de documentals i supervivent d'un ictus. Comparteix la seva història per animar els supervivents d'un ictus, les persones que viuen amb afàsia, les seves famílies i cuidadors. La seva missió és conscienciar sobre l'afàsia i recordar als altres que la recuperació és possible, fins i tot quan sembla lenta.
La Michelle vol que la gent entengui que l'afàsia afecta la capacitat de comunicació d'una persona, no afecta la intel·ligència. Anima els altres a ser pacients, escoltar sense presses i donar a les persones amb afàsia el temps que necessiten per expressar-se.
El seu missatge per a altres persones que viuen amb afàsia és simple:
“"No et rendeixis ni et rendeixis. La recuperació és un viatge dur, però el teu cervell encara s'està curant. Continua treballant, continua creient i celebra cada petita victòria."”
La Michelle creu que cada procés de recuperació és únic. Espera que la seva història inspiri altres persones a trobar força en moments difícils, abraçar l'esperança i recordar que la vida després d'un ictus encara pot ser significativa, amb propòsit i plena de possibilitats.
